Una de las coses que hago cada verano, cuando las obligaciones son pocas y hay tiempo para algo más, es revisar armarios, cajones y reorganizar todo aquello que, por no tener tiempo voy acumulando para revisar mas tarde.
Y en esas estaba cuando he vuelto a tener en mis manos y releer este fragmento de la obra de teatro Criatures, de mis queridisimas y admiradas T de Teatre.
Y 10 años después, ahora incluso más, yo también quiero volver a ser niña para hacer, deshacer y recrearme en esos pequeños momentos de descubrimiento y felicidad porque si.
Estimats Reis d’Orient, m’agradaria tornar a ser molt petita, nena, pàrvula, criatura....
Per tornar a dir SÍ quan vaig dir NO.
Per dir NO quan vaig dir SÍ.
Per tornar a casa de l’àvia, trobar-me amb el llop i trencar-li la cara, per burro!
Per tornar a fer guixots a la paret amb la llengua fora.
Per dir mentides sense fer mal a ningú.
Per tornar a tenir tres nòvios, i que entre ells siguin amics.
Per explicar-li al Bambi que la seva mare no va morir i que només es tractava d’una pel.lícula apta de dibuixos desanimats.
Per tornar a passar per tot i més, sabent que el pecat no existeix.
Perquè tornin els amics que ja no hi són.
Per tornar a preguntar “per què” i aquest cop obtenir una resposta clara.
Per poder recuperar aquell examen, canviar bíceps per tríceps, arribar a l’aprovat i no haver-me de passar l’estiu estudiant.
Perquè aquest mixelins que tinc aquí tornin a ser allò de “ai la cuca, quina panxolineta”.
Per poder ficar els peus als bassals.
Per aprendre a xiular.
Per tornar a passar els estius enfilada dalt d’un arbre.
Per no rebre cartes del banc.
Per tornar a llegir per primer cop El petit príncep, el zoo d’en Pitus, l’illa del tresor, los cinco.
Per escriure historia sense h, vida amb b alta i quedar-me tan ampla.
Per tenir 20 anys el 2010.
Per tornar a creure que els avis ja van néixer arrugats.
Per tornar a riure feliç exhibint les moltes dents que em falten.
Per tornar a passar de plorar a riure en uns segons i no saber per què.
Per veure si aquesta vegada tinc més sort i en comptes de la simpàtica sóc la guapa.
Perquè la barana de l’escala torni a ser un tobogan.
Perquè les cireres tornin a ser les millors arracades.
Per tornar a escoltar per primer cop…
Per poder dir la meva edat amb els dits d’una mà.
Per llevar-me un matí i que la meva mare em digui que no hi ha cole perquè s’ha mort en Franco.
Per tornar-me a despertar a mitjanit, plorant, i trobar-me el meu pare, jove, amb un got d’aigua a la mà.
Perquè totes les ferides es curin amb mercromina.
Per tornar a pensar que ser gran és genial.
I sobretot… per dir NO quan vaig dir que SÍ i dir SÍ quan vaig dir que NO.
(Text de Joan Ollé, extracte de l’obre Criatures)
Otro fragmento de la obra, este un poco más de criatura....
